Catalunya, 2011

El teu cafè és bo per a tothom?

Aquesta exposició té com a objectiu donar a conèixer les desigualtats del comerç internacional de cafè, denunciar quins són els seus responsables, els actors que hi guanyen i els que hi perden. Així mateix, defineix clarament l’aposta per un altre model de comerç, el de comerç just, emmarcat dins el concepte de sobirania alimentària, mostrant alternatives d’organitzacions al sud i al nord que treballen aquest tema. A través de 10 plafons, amb dibuixos i il·lustracions, s’explica de forma amena la situació actual del comerç mundial del cafè, es denuncien els seus responsables i es proposen alternatives a aquest consum dins el moviment crític de comerç just.

Una mirada al comerç just a través del còmic

La finalitat d’aquesta exposició ha estat elaborar un còmic de denúncia sobre les injustícies del comerç internacional d’aliments. El còmic, elaborat pel dibuixant Carlos Azagra, consta de 8 vinyetes-plafons que desenvolupen les característiques d’aquest comerç, els impactes socials i ambientals del model agroexportador, i l’alternativa que es planteja des del moviment pel comerç just i la sobirania alimentària.

Quan l’om demana peres L’insostenible consum energètic del sistema alimentari

Fe d’errates

Aquest document és el resultat de la pressió de moltes persones estimades i companyes de lluita. Ens vau preguntar si teníem aquest tipus de dades i informació i, després d’un temps, vam arribar a la conclusió que potser ningú s’havia posat a indagar aquestes relacions, des d’un punt de vista local i al nostre territori. Així neix la idea de desenvolupar un estudi que vinculi de forma quantitativa l’estreta relació entre l’alimentació i l’energia. La nostra prioritat ha sigut visibilitzar la dependència energètica del model agroalimentari convencional i intensiu respecte al model agroecològic, de forma clara i senzilla.

Cap on va el moviment agroecològic?

Des de la gestació del moviment social agroecològic a l’Amèrica Llatina durant la dècada dels 80, múltiples iniciatives han enriquit i donat diversitat al moviment, al qual s’ha incorporat –des dels anys 90– la lluita per la sobirania alimentària. A Catalunya, bevent del bagatge de les diverses alternatives autogestionàries al model agroalimentari industrial, així com de les experiències de producció ecològica, de suport a les lluites camperoles del Sud i de consum crític i comerç just, el moviment per l’agroecologia i la sobirania alimentària es troba en un moment de consolidació.

Observatori del Deute en la Globalització (en colaboració amb Mundubat, Revista “Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas” i GRAIN)

Mostra el paper del que probablement és el més important dels elements que incideixen sobre els preus dels aliments bàsics; l’especulació financera. Les borses de Chicago, Londres o Hannover, on es negocien els futurs contractes sobre cereals i oleaginoses, repercuteixen directament sobre el preu dels aliments. La maduració del capital a l’esfera financera ha tingut lloc paral·lelament amb la liberalització de l’agricultura, explicant així les conseqüències sense precedents que l’especulació ha tingut els últims anys sobre els preus dels aliments. Elements que ajudaran a comprendre com el capital financer, a través de l’especulació, ha penetrat dins el mercat dels aliments.

Per a amor a l’art; catàleg de la faràndula per la Sobirania Alimentària

Útil per a persones que programen espectacles, per a artistes que volen compaginar el treball intel·lectual amb l’emocional o per a entitats que muntem activitats amb infants, joves o persones adultes.

Versió per imprimir.

Si teniu noves propostes, canvis, suggeriments… poseu-vos en contacte amb:

Com funciona el mercat internacional? Qui imposa les normes i els preus en la producció mundial d’aliments? Quin paper juguen multinacionals, grans cadenes comercials i OMC? Qui guanya i qui perd?  Al llarg de les seves pàgines, els autors desgranen diversos aspectes del sistema actual que mostren el fracàs i l’impacte del model agroexportador imperant i la seva incapacitat per garantir la sobirania alimentària i el dret a aliments sans, culturalment apropiats per a tothom, produïts respectant el medi ambient i mitjançant un treball digne per als camperols.

El llibre s’estructura en quatre parts on es poden trobar diferents articles escrits per diversos autors i autores de diferents organitzacions unides amb l’objectiu d’analitzar i explicitar la situació del pagesia en clau femenina. En la primera part se’ns presenta una aproximació a les situacions de les pageses indígenes i les seves propostes per aconseguir la igualtat de drets entre dones i homes en el marc de la lluita per la sobirania alimentària i s’analitza la perspectiva de la sobirania alimentària com instrument que apel·la, també, a una nova relació entre els països rics i els països empobrits, donant les claus per entendre que la vulnerabilitat alimentària és una qüestió que afecta a un i altre costat d’aquesta línia imaginària que separa Nord i Sud, afectant de forma diferent a homes i dones.
La segona part analitza la lluita de les pageses brasileres pel reconeixement dels seus drets i accés a la terra, així com un estudi de les experiències de les pageses indígenes xilenes i una sèrie de consideracions sobre els drets i relacions de propietat pel que fa a la terra per part de les dones pageses i indígenes, també s’analitza el principi d’indivisibilitat de la Mare Terra.
Pel que fa a la tercera part se’ns relata la incansable lluita de les dones per la titularitat de la terra, a més s’analitza la subestimació de les dones al món rural així com es realitza un diagnòstic de la seva situació.
Finalment en l’última part es plantegen una sèrie de reptes a tenir en compte en un futur proper per poder articular la sobirania alimentària i l’equitat de gènere en l’àmbit rural.
A part del llibre també comptem amb una exposició.